Desoses.cat

Conegut com a E-950 o acesulfame potàssic. Darrerament s’ha parlat bastant d’ell ja que forma part dels additius edulcorants que porta la Coca-Cola Zero.

L’acesulfame un edulcorant artificial que va aparèixer de casualitat l’any 1967. Té una dolçor 200 vegades superior al sucre i està dins el grup d’edulcorants no calòrics com la sacarina, sucralosa, aspartam etc.

A nivell biològic és una substància que el nostre organisme és incapaç de metabolitzar, per tant, és una substància que excretarem ràpidament i sense canvis.

No ens aporta energia, no ens modifica els nivells de sucre a la sang i no s’acumula al cos, no provoca caries dental i és un edulcorant recomanat per les persones que tenen diabetis i per les que estan fent dietes controlades en energia.

Com tot additiu alimentari a l’acesulfame potàssic li han establert una IDA (ingesta diària admissible), d’uns 7 mg/kg de pes/ dia. Per tant una persona d’uns 65kg pot prendre, com a màxim, al llarg del dia 975mg d’aspartam. Això seria equivalent a unes 24.000 pastilles d’edulcorant (aproximadament cada pot de pastilles d’edulcorant consta de 650-800 unitats).

L’acesulfame potàssic forma part de la llista d’additius permesos per la Unió Europea des de fa molt anys.

Tant l’ADA (American Diabetes Asociation), SED (Sociedad Española de la Diabetes), ACD (Associació Catalana de la Diabetis), SENC (Sociedad Española de Nutricción Comunitaria) com l’IFIC (International Food Information Council Fundation) el consideren un edulcorant segur per al consum.

Gemma Esteve Tàssies

Nutricionista

L’obesitat és una malaltia crònica, molt complexa i multifactorial (hi intervenen molts factors en la seva aparició). No es defineix com un excés de pes, sinó com un excés de greix. Acostuma a aparèixer durant la infància i l’adolescència, però també pot aparèixer a l’edat adulta i, de vegades com a conseqüència d’altres situacions i/o malalties (una de les més freqüents és la depressió).
L’obesitat és més prevalent en dones que en homes, és més freqüent en països socioeconòmicament desenvolupats i té uns riscos per la salut bastant importants (risc cardiovascular, diabetis, càncer, trastorns respiratoris, trastorns endocrins, problemes articulars, psicològics…)
Simplificant la cosa, podríem dir que l’obesitat és conseqüència d’ingerir més energia de la que el cos necessita o gasta, per tant, només amb la modificació de la ingesta sembla que tindríem el problema resolt, però per desgràcia no és tan fàcil. Normalment no n’hi ha prou amb canviar la pauta alimentària, darrera de cada panxa sempre hi ha una història… i en molts casos cal descartar que no hi hagi problemes metabòlics amagats.
És important reflexionar-hi, l’alimentació i els sentiments van units des del dia què naixem. Els bebès quan estan més tranquils és quan estan “enganxats” al pit de la mare, movent la boca (succionant) i amb la panxa plena, per això molta gent quan vol calmar l’ansietat acostuma a menjar, fins i tot sense tenir gana. Això justifica l’estreta relació que hi ha entre problemes ansioso-depressius i l’obesitat.

Però no cal oblidar que el menjar és un plaer, per això ens van dotar del sentit del gust, per gaudir i diferenciar que és el que beneficia i perjudica el teu cos, perquè “som el que mengem”.
Podem prevenir l’obesitat, exceptuant els casos on l’obesitat és la conseqüència d’altres trastorns o malalties.

Seguir una alimentació equilibrada i variada, fugir del sedentarisme i posar-se sempre en mans de  professionals, és la clau de l’èxit.

Gemma Esteve Tàssies
Nutricionista

Què són els edulcorants?

Els edulcorants són substàncies naturals o artificials que tenen com a funció donar gust dolç.

Les persones que tenen diabetis tenen “prohibit” el sucre i els edulcorants són alternatives vàlides per endolcir però cal conèixer els efectes d’aquests sobre els nivells de sucre.

Hi ha 3 tipus d’edulcorants:

1.Edulcorants calòrics (naturals): sacarosa (sucre de taula), glucosa o fructosa.

Aporten energia i ens eleven la glucèmia (sucre de la sang). Es necessita la insulina per poder corregir els seus efectes i per tant serien els menys aconsellats per als diabètics

Serien els d’elecció en el cas que es fes una hipoglucèmia (baixada de sucre).

2.Edulcorants no calòrics (artificials): acesulfame K (E950), aspartam (E951), cilclamat (E952), sacarina (E954), sucralos (E955).

No ens aporten energia ni tampoc ens modifiquen la glucèmia (no ens eleven ni ens abaixen els nivells de sucre en sang).

Actualment el seu ús es considera segur fins i tot en nens, però com amb tot, no se n’ha d’abusar.

Fa temps que es deia que la sacarina era cancerígena no hi ha estudis que ho demostrin i per tant es considera un edulcorant segur. La polèmica de la sacarina va ser resultat d’interessos econòmics ja que va provocar una disminució del consum de sucre.

3.Edulcorants polialcohols o poliols: sorbitol (E420), manitol (E421), isomalt (E953), maltitol (E965), lactitol (E966) i xilitol (E967).

Són edulcorants que apareixen de fer transformacions químiques a sucres naturals com la fructosa i la glucosa.

La seva absorció és menor però no nul·la, per tant modifiquen la glucèmia i si en fem un consum excessiu ens poden provocar molèsties digestives i diarrea.

Es considera que es pot arribar a absorbir aproximadament el 50% de la quantitat de poliol ingerida, per tan els diabètics que consumeixen aquests tipus d’edulcorants cal que vigilin, la clau es llegir sempre l’etiqueta (la part de la informació nutricional).

Els poliols es fan servir en productes pensats per a diabètics, ja que endolceixen igual i s’aconsegueix reduir la quantitat total d’hidrats de carboni (sucres).

Gemma Esteve Tàssies
Nutricionista

La importància de fer un esmorzar saludable: L’esmorzar és el primer àpat del dia i el seu paper en l’alimentació diària es fonamental. Està demostrat que els nens que no esmorzen tenen una menor capacitat d’atenció i de concentració i una menor resistència per a l’esforç i l’activitat física, en resum, menys capacitat d’aprendre, memoritzar, crear…

Quan no esmorzem afavorim el dèficit d’energia i nutrients al llarg del dia i el risc d’ingesta inadequada de minerals com el calci, ferro, magnesi i zinc. També hi ha molts estudis que demostren que el risc d’obesitat s’incrementa quan no s’esmorza.

L’esmorzar és l’àpat que hauria d’aportar aproximadament el 30% de l’energia que s’ha de consumir a diari. Hauria d’incloure aliments del següents grups: làctics, fècules i fruita.

• Làctics: Llet, iogurt, iogurt líquid, mató, formatge. Aporten calci, vitamines A, B i D. Vigilar amb: batuts de xocolata, vainilla, maduixa… ja que tenen un contingut més alt en greix i sucre.
• Fècules: Pa, cereals, galetes. Ens aporten hidrats de carboni i fibra.
• Fruites: Plàtan, poma, raïm, pera, mandarina, pruna… Ens aporten hidrats de carboni, aigua, fibra,vitamines i minerals.

Podem fraccionar l’esmorzar quedant dividit amb el que coneixem com a mig matí. Per exemple un got de llet amb galetes a primera hora i una fruita a mig matí o bé un suc de fruita natural amb un entrepà de pernil a primera hora i 1 iogurt líquid a mig matí etc.

L’esmorzar és un dels àpats principals de la dieta equilibrada, la dieta equilibrada permet a nens i adolescents créixer i desenvolupar-se intel·lectualment d’una manera correcta.

El nen que esmorza es troba en un millor estat de satisfacció corporal i sobretot amb un millor estat de consciència que li permet una òptima actuació mental i física. Amb un correcte esmorzar aconseguim una ingesta diària menor de greixos, especialment si les fècules són un dels integrant de l’esmorzar (s’augmenta la ingesta de hidrats de carboni i es desplaça el consum d’aliments amb un contingut de greix superior).

Si s’esmorza és més fàcil mantenir-se amb un pes adequat ja que el repartiment energètic (dels aliments) al llarg del dia és més correcte.Per tot això que s’ha anomenat podem dir que l’esmorzar ens ajuda a prevenir malalties com: l’anèmia, les càries dentals i afeccions cardiovasculars però sobretot disminueix el risc de patir obesitat i com a conseqüència s’evita l’aparició de moltes altres malalties derivades d’aquesta (diabetis tipus 2, malalties inflamatòries intestinals, hipertensió, dislipèmies…).

Gemma Esteve Tàssies
Nutricionista

Després d’un descans… una mica llarg, emprenem la salut a desoses amb una bona dosis de cafeïna. Després d’uns estudis realitzats a la Universitat de Dakota del Nort, han revelat que una dosis diària de cafeïna, bloqueja els efectes perjudicials del colesterol alt sobre el Cervell, que darrerament s’ha relacionat amb la malaltia d’Alzeimer.
L’estudi apunta que una tassa de cafè al dia, podria protegir la barrera que separa el cervell de la resta del organisme anomenada barrera hematoencefàlica (BHE), dels danys ocasionats pel fet de consumir una dieta rica en greixos.

Aquest estudi es va realitzar en conills, als quals es va administrar una dosis diària de cafeïna, equivalent al que seria per a una persona una tassa al dia juntament amb una dieta rica en colesterol durant 12 setmanes. Després d’aquest temps es va mirar a laboratori i van veure que aquells conills que havien pres cafè tenien la (BHE) més intacta respecte els que no n’havien pres.

Sembla ser que l’efecte de la cafeïna podria explicar-se pel fet que augmenta la cohesió d’aquesta barrera i fa que sigui menys permeable a molècules no desitjables que la puguin travessar i arribar al sistema nerviós central on es produirien danys irreparables.

Dra. Montse Ribes

Darrerament hem sentit a parlar molt dels àcids grassos omega 3, amb la qual cosa, la majoria de la gent ja sap que no es tracta de cap pel·lícula de ciència ficció.
Però la veritat és que si pensem en totes les vitamines, minerals, greixos, proteïnes i sucres que hem de menjar diàriament per fer una dieta sana i equilibrada, sembla impossible que ens ho puguem empassar.
Tornant als omega 3, no són més que uns greixos essencials, cosa que significa que el nostre cos no els pot obtenir per cap altra via que a través de la dieta i poliinsaturats que són els que ajuden a baixar el nivell de colesterol.
Aquests greixos es troben al peix blau com ara el salmó, la sardina, la tonyina, el verat… i en alguns vegetals com l’oli de colza, les nous i alguns vegetals de fulla verda.
Es va descobrir que eren molt beneficiosos arrel d’uns estudis de mortalitat cardiovascular realitzats als països occidentals. Es va observar que hi havia una població d’esquimals a Groenlàndia on l’índex de mortalitat per malalties cardiovasculars era molt baix, tot i l’elevada ingesta de greixos que feien.
En les analítiques de sang que es van realitzar a aquesta població, observaren nivells molt elevats en greixos provinents del consum d’olis i greixos de peix rics en omega 3. A partir d’això van poder concloure que els omega 3 són beneficiosos perquè:

- Disminueixen el risc de malalties cardiovasculars, redueixen la pressió arterial i el risc de trombosis.
- Milloren la funció pulmonar.
- Tenen efecte antiinflamatori.

I aquí va una apetitosa dosi d’omega 3, per tal que vegeu que no tot s’arregla amb pastilles.
Bon profit!

Dra. Montse Ribes

Aprofitant que avui es el dia mundial de la diabetis podem parlar-ne una mica i aclarir mites i realitats sobre la mateixa.

La diabetis es una malaltia metabòlica que es basa en tenir nivells de sucre en sang superiors al que es considera normal que son 126 mg/dl en dejú.
La causa és multifactorial i solen estar implicats trastorns en el metabolisme dels hidrats de carbó, greixos i proteïnes. La OMS calcula al mon hi ha mes de 180 milions de persones amb diabetis i és probable la xifra augmenti a mes del doble en 2030.
Tenim diferents tipus de diabetis DM tipus 1, DM tipus 2, Diabetis gestacional ( la que solsament es dona durant l’embaràs) .

DIABETIS TIPUS 1
Es diagnostica en persones joves
Causada per la destrucció de les cèl·lules pancreàtiques productores d’insulina.
Es manifesta amb pèrdua de pes, augment de gana i set, fatiga, infeccions…
Es diagnostica amb 2 mesures de sucre en sang superior a 126 mg/dl.
Es tracta amb dieta equilibrada i insulina.

DIABETIS TIPUS 2
Típica de persones d’edat avançada
Causada per una disminució de la producció d’insulina i insuficient utilització de la mateixa pels teixits
Es manifesta de forma més emmascarada, els síntomes no son tant aguts.
Es diagnostica amb 2 mesures de sucre en sang superior a 126 mg/dl.
La dieta pot ser la base del tractament en un període inicial, passant pels antidiabètics orals i o insulina.

O sigui segons això una persona no és ni molt ni poc diabètic o ho és o no ho és.
Una persona diabètica pot fer una vida totalment normalitzada simplement ha de tenir cura de fer els àpats que l’hi marquen, exercici físic diari i prendre la medicació.
Caldrà que prengui sucre en cas d’hipoglucèmia ( baixada per sota de 60mg/dl de sucre en sang) que ho notarà en forma de cansament, tremolor, visió borrosa, suor…
Si els controls metabòlics estan dins de la normalitat difícilment tindrem complicacions a llarg termini ( vasculars, renals, oftalmològiques…) però aquesta malaltia deixada anar sense control comporta greus complicacions i de vegades irreversibles.
Aquí teniu uns exemples d’artilugis que ha de manejar un diabètic:

Doncs ja sabeu, a cuidar-se! dieta equilibrada, exercici físic, evitar el sobrepès, no fumar i en aquestes festes que s’apropen vigilar amb els torrons.
Per cert pensant amb els torrons, aquests que s’anuncien com a “aptes per diabètics” molta cura, ja que de vegades simplement canvien sacarosa (sucre blanc o negre) per fructosa (sucre de la fruita) i d’aquest sucre no se’n pot abusar. La sacarina ha de ser l’aliat de tot diabètic per no desgavellar el seu control metabòlic.

Actualment s’estan invertint molts esforços en l’estudi de la diabetis, s’ha comercialitzat una insulina inhalada i s’estudia el implant de cèl·lules productores d’insulina procedents de cèl·lules mares.
Esperem que aquest futur no es faci esperar gaire i almenys per als nostres fills sigui una malaltia eradicada.

Dra. Montse Ribes

Amb l’arribada dels primers freds ja tenim aquí els refredats, la tos, les febres i l’esperada campanya de la grip.
La grip, tant temuda per grans i petits, es tracta d’una infecció vírica hivernal que es transmet de persona a persona a través de les secrecions respiratòries que s’expulsen al medi ambient amb la tos, els esternuts… S’incuba durant 2 dies i cursa amb febre, dolors musculars, mal de gola i tos, que sol durar uns 4 o 5 dies.
El virus de la grip cursa per epidèmies cada 1 a 3 anys i si aquesta afecta molts països a la vegada s’anomena pandèmia, la més important va ser la del 1918 i 1919 amb 21 milions de persones mortes arreu dels món.
La mortalitat pel virus de la grip va lligat a un empitjorament d’una malaltia de base en persones d’edat avançada o la complicació respiratòria en forma de pneumònia.

I sempre el dilema: m’he de vacunar o no?

Doncs aquests són els grups en què es recomana fer la vacunació:
Persones de 60 anys d’edat o més.
Persones internades en institucions tancades com residències, presons…
Adults i infants amb malalties pulmonars o cardiovasculars cròniques, inclòs l’asma.
Dones embarassades.
També s’adreça als individus o grups que poden transmetre la grip a persones d’alt risc com són:
Professionals sanitaris.
Treballadors d’institucions com residències geriàtriques o centres de malalts crònics, que tinguin contacte amb pacients o residents.
Persones que conviuen amb persones d’alt risc (inclosos els infants).
Persones que efectuen serveis essencials per a la comunitat: policies, bombers, personal de protecció civil, etc.
Viatgers internacionals.
Però, sense perdre el respecte a aquest virus, deixem de ser catastrofistes i passem a veure quines són les mesures que hem de tenir en compte si emmalaltim de grip:
1-Hidratar-nos de forma abundant amb aigua, sucs, infusions .
2-Els antibiòtics no curen ni la grip ni els refredats.
3-Rentats nasals amb sèrum fisiològic.
4-Antitèrmics com paracetamol i Ibuprofè per alleugerir les molèsties.
5-Consulteu al metge si no millorem en 4 o 5 dies, si teniu ofec o sou una persona gran amb problemes de salut crònics.

Bona sort i salut per a tots.

Dra. Montse Ribes