Espanyols. Italians. Espanyols. Belgues. Espanyols. Alemanys. Italians. Anglesos. Espanyols. La Mensa. Biblioteca di Lingua e Letteratura Straniera. Exàmens. Viatges. Moltes visites (“a casa meva hi ha lloc”). Partits de futbol. Llargues passejades per Lungomare. 100 quilos de pasta. 100 truites de patata. Les paelles. El gelat. Litres de calimocho. El mercat i la compra setmanal. Festes. Motorino. Ciutat preciosa. Gent increïble. Any inoblidable.
Erasmus 2002-2003. Salerno (Itàlia).
Erasmus: fàrmac de reconeguda eficàcia en la prevenció i el tractament de la timidesa. Consisteix en l’estada de 3 a 12 mesos en una ciutat de la UE per continuar els estudis universitaris. Afavoreix l’aprenentatge d’idiomes, la sociabilitat i l’interès per la cultura, la tolerància i el sentiment de pertinença a Europa. La relació sentimental en el país d’origen pot resultar afectada, per la qual cosa no s’aconsella la seva utilització simultània. Té efectes secundaris com: la llengua materna pot resultar danyada, igual que qualsevol tercera llengua estudiada (aquests símptomes desapareixen a l’abandonar el tractament); pot produir-se un augment de l’assistència a festes, suspensos, amics especials, incapacitat de conviure de nou amb els pares, crítica dels costums propis del propi país d’origen, dependència del correu electrònic, multiplicació d’abonaments a Europa 15, viatges per tota Europa per visitar els amics…
S’ha descrit dependència al tractament i depressió en abandonar-lo. S’aconsella l’administració almenys una vegada a la vida, preferentment en joves.
El programa Erasmus ( per Erasme de Rotterdam) va néixer dins la UE l’any 1987. L’objectiu: impulsar la integració europea a través de l’educació, donar suport a la mobilitat i el coneixement, crear poc a poc una ciutadania continental. Aquell any només 240 espanyols se sumaren al programa; en l’últim curs comptabilitzat el
2004-2005 són ja 20.258.
Els més animosos han estat històricament els estudiants de Ciències Empresarials, de Lingüística i Filologia i d’Enginyeria i Tecnologia. Per comunitats: Madrid, la més adicta, seguida de Catalunya, Andalusia i València. I els països de destí habitual són: Itàlia, França, Regne Unit i Alemanya.
No sé quantes vegades he recordat aquell any, i quantes i quantes històries he contat…
Una altra cultura, un altre idioma, una altra societat. Cada dia una experiència nova, enriquidora. Lluny de casa em vaig adonar de la importància de la família, i del valor de l’amistat. Hi va haver moments durs; no és fàcil arribar un dia a Salerno amb dues maletes, sense parlar l’idioma del país, sense conèixer ningú i sense saber que t’espera.
No és gens fàcil, ho reconec. Però no només assistí a classe durant nou mesos, sinó que vaig tenir l’oportunitat de viatjar per tota Itàlia i descobrir que és un dels països més bells i més encisadors del planeta.
El millor que em vaig emportar del país de la pasta van ser els amics.
Vaig viure un any vertiginòs, amb fràgils sentiments a flor de pell que llavors es van convertir, molts, en duraders. A vegades em sembla que en nou mesos es concentraren totes les sensacions, positives i negatives, que qualsevol viu al llarg de la seva vida.
Tot s’engrandia. I encara avui a l’escoltar les cançons que sonaven al reunir-nos, només recordo bons moments. Les conseqüències d’aquella època encara subsisteixen. He fet dels viatges i dels idiomes nous hobbies, i encara queden aquells 7 o 8 amics incondicionals i una persona especial…
Després de tot allò seguim en contacte, ens hem visitat en els nostres respectius països i planegem nous viatges juntes.
Estic orgullosa de dir que vaig crèixer com a persona, que els petits detalls també compten, i que l’amistat i la família són intercanviables. Essent Erasmus, la teva família es converteix en la teva amiga, i els teus amics en la teva família. La gent amb la que convius passa a ser la teva família, i els llaços afectius que s’estableixen són molt forts.
Encara no sé si haver estat estudiant Erasmus m’obrirà més portes, però el que sí que puc afirmar és que l’experiència m’ha canviat la vida. Dins la maleta de tornada no només portava tot allò que un pot acumular en un any, sinó que tornava carregada d’experiències i d’històries per contar.
Ha estat l’experiència més gran de la meva vida. M’ho vaig passar tan bé que no semblava real, va ser una espècie de somni amb data de caducitat.
Mònica Sirisi
Canvi d’hora La matinada del dissabte 29 al diumenge 30, exactament a les 2 AM, s’ha d’avançar l’hora dels rellotges a les 3:00. A partir d’aquest moment, gaudirem de tardes amb llum solar fins més tard. Per desoses.cat, això significa que la vida social del poble s’allarga una hora hora més. I també significa que el diumenge hi haurà més d’un que arribarà una hora tard al compromís que tingui adquirit. Penseu que si heu quedat a les 10 del matí, us hi heu de presentar a les 9 de l’hora actual.
Aprofitant el boom de creació de noves activitats al nostre municipi, us informem que s’està creant a Soses una nova associació sense ànim de lucre. Donat que estan proliferant uns personatges que es dediquen a regalar peixos als aniversaris de la canalla, cal organitzar-se i movilitzar-se per posar-hi fre. És per aquest motiu que estem creant l’anomenada Associació Anti-regaladors de Peixos i Bèsties Similars.
Avui divendres s’han iniciat les obres del que serà el nou pavelló poliesportiu de Soses, una infraestructura que es pagarà amb la subvenció que ha otorgat el govern del PP català. Segons fonts de la constructora Benito i Cia, les obres es prolongaran per espai d’un any. El pavelló es construirà a la Plaça de l’Ajuntament i constarà d’una pista coberta, així com una piscina climatitzada de 3 metres quadrats.
L’Escola Bressol Enlairament, cooperativa de pares que fa les funcions de guarderia, va iniciar ahir dilluns, 1 d’octubre, el curs 2007/08. Com és habitual en aquestes estrenes, els nens i nenes que hi assitien per primer cop van plorar de valent. I és que per aquests vailets de 2 anyets això suposa un canvi radical i un trasvals molt gran. La senyoreta Pilar tindrà molta feina durant la setmana per intentar que els noubinguts s’integrin a l’escola i s’adaptin als nous companys.