Tots tenim un destí mític en algun lloc de la nostra imaginació. La Toscana italiana és un d’aquells llocs màgics, on es crien els vins més nobles i els pobles guarden els ecos de genis renaixentistes.
Per a tots aquells que encara no heu elegit les vacances, no sabeu on anar i disposeu d’uns 5 o 6 dies, us proposo una ruta magnífica per la Toscana, visitant ciutats com Florència i Siena, a part de tots els poblets que us podeu trobar pel camí.
La meva aventura comença a Obertello, un poble situat entre dues llacunes al sud de la Toscana. En un bar demanem un espresso, focaccia i una aigua. Quatre euros. El menjar reconforta i el viatge comença bé. Vint quilòmetres més enllà sortim de l’autovia per començar la successió infinita de carreteres enmig de xiprers, vinyes i oliveres. El sol declina i la tarda es presenta com un esplendor insultant. Aquests vespres seran una constant al llarg del viatge que no em deixaran. Arribem fins a Massa Maritima, un poble entre muntanyes, i visitem el Duomo. Com que ja és de nit, decidim dormir al poble, però abans sopem a I Tre Archi, una pizzeria molt típica.
Al dia següent continuem pujant per la Toscana, on els verds, ocres, daurats i malves que acaricien els turons embriaguen més que els seus vins. La carretera es torna agrest i serrana fins a Castelnuovo.
A partir de Larderello el paisatge es converteix en prats verds i lleus ondulacions. La pujada cap a Volterra és empinada, però la carretera és magnífica. De Volterra endavant les vistes són sublims. Definitivament, això era el veníem a buscar. Castells, mansions, camins vorejats de xiprers, oliveres, paisatges amables i altius…
La ruta fins a Empoli empitjora, ja que el és una zona poblada, i el pes de la humanitat ha passat factura. El contrast de les construccions modernes amb la bellesa renaixentista anterior resulta estrany. Un cop has passat Empoli la cosa torna a canviar un cop has travessat Vinci (el poble de Leonardo da Vinci). Vam pujar fins dalt de tot, fins a San Felice i Piteccio, dos pobles amb un gran encant on vam descansar i fer nit.
Al dia següent baixem fins a Florència, una ciutat de conte, plena de museus i monuments per visitar. Ens allotgem en un hotel amagat Relais Uffizi, amb una magnífica vista a la Piazza della Signoria. Vam menjar a la Terraza del Príncipe, des d’on es poden veure les vistes més famoses de la ciutat: el mirador del Palazzo Pitti.
Sortim de Florència i ens dirigim cap a Siena on parem per visitar la Piazza del Campo i els seus carrerons plens d’història. Descansem uns instants asseguts enmig de la Piazza del Campo per observar el que ens envolta, tot un seguit de carrerons que desemboquen en aquesta plaça. Agafem el camí a Buonconvento. La vall del Orcia s’estén davant dels nostres ulls i l’emoció al veure-la és espectacular. Després d’uns quilòmetres per camins sinuosos podem veure Montalcino, situada damunt d’una roca. Amb els seus aires medievals, la ciutat viu del vi; d’aquí surt el famós Brunello de Montalcino, el caldo més car de la zona. Passem la última nit aquí, descansem i agafem forces pel camí de tornada.
Al dia següent ens dirigim un altre cop cap a Orbetello d’on vam partir, per iniciar el viatge de tornada cap a casa.
Mònica Sirisi
